Esta vez amiga mía no quiero contarte los aconteceres de nuestras complicadas vidas, tú ya sabes de esas complicaciones, lo sé. Hoy quiero plasmar aquí y en tu honor unos versos del gran Salvador Espriu. Unos versos cuyas palabras parecen que fueron escritas para los momentos tan complicadosdos que vive la humanidad y que estoy segura van a ser de tu agrado y, que la luz de esta vela encendida con cariño y nostalgia, te recuerde que siempre estás con nosotros por muchos años que pasen.Ahí van, para tí y en tu honor.Un beso.
La vella i frágil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil finas orellas,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprén-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor"
A vegades és necessari y forçós
que un home morir per un poble,
peró mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre aixó, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diáleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en el sembrats
i l'aire passi com una estesa má
suau i molt benigna damunt els amples
camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario